El procés (primera part)

Dia 9 de setembre: Un cop amb una pedra a la part de sota del meu cotxe fa que ens quedem tirats sense oli a la bonica població italiana de Colle di Val d'Elsa. Després de dues hores d'espera arriba una grua del mateix poble per portar el cotxe al seu taller. El taxi que ens portarà a l'hotel trigarà mitja horeta més.

Dia 10 de setembre: Després de tot un matí de trucades al taller resulta que no poden reparar l'avèria perque no troben la peça de recambi. Com que a las 17h hem d'agafar un ferry a Civitavecchia (a 200km d'on soc) per tonar cap a BCN decidim amb l'asseguradora que una grua porti el cotxe sense reparar fins el ferry i que nosaltres anirem en taxi. A las 15h. em diuen que no tenen marge per arribar a Civitavecchia amb la grua i que el cotxe haurà de ser repatriat un altre dia. Quan els hi dic que el vaixell no parteix fins a las 19h. em diuen que de seguida m'envien la grua i el taxi. A las 16h, després reclamar insistentment, només arriba el taxi. Després d'un viatge de nervis amb un taxista que no va voler agafar l'autopista aconseguim embarcar a las 18h.

Dia 11 de setembre: Per conmemorar la Diada el taller italià em fa obsequi d'una factura de 120€ en concepte d'hores de treball(¡Canya al guiri!) . Fins que no pagui no poden repatriar el cotxe. Com que li tinc certa estima al meu cotxe demano el número de compte per fer demà la transferència bancaria.

Dia 12 de setembre: Amb el nom del banc i el número de compte no en tinc prou. Es veu que els hi falta el número swift. Un dia perdut.

Dia 13 de setembre: Ja tinc el número swift, però es veu que amb això no hi ha prou. Per fer una transferència internacional cal posar el ibam. Un altre dia perdut.

Dia 14 de setembre: Es veu que el operador que m'ha donat el ibam ha confós els zeros amb lletres os i els números uns amb lletres is. Ara no podem fer res fins dilluns. Grrrrrr!!!!!

Dia 17 de setembre: No hi ha manera, sembla que el maleït ibam sigui un secret d'estat. Ara em diuen que manquen no sé quin collons d'espais. A veure si demà aconsegueixo fer la punyetera tranferéncia perque no he anat tantes vegades seguides al banc ni quan vaig agafar la hipoteca.

Dia 18 de setembre: La meva asseguradora em jura i em perjura que el ibam que tinc és correcte, que no cal el número swift (¿Per que m'el van donar doncs?) i que de seguida que els hi faci arribar per fax el rebut de la tranferéncia es posarà en marxa la repatriació del vehicle. Sorprenentment tenen raó i amb el mateix ibam es pot fer la transferència. Ara només cal esperar que arribi el cotxe.

Dia 19 de setembre: No podia ser tan senzill. L'asseguradora diu que no ha rebut el fax encara que jo tinc el rapport de confirmació. Els hi torno a enviar. Confio que amb això ja tinguin prou per repatriar el vehicle. Encara que m'estic plantejant començar a mirar catàlegs de cotxes.

Continuarà
_